Ignasi Aldomà professor jubilat del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida

- Quan vas començar a formar part  de la Facultat de Lletres?

L’any 1973 vaig començar com a alumne de Geografia i Història a l’edifici del Roser. Aleshores, s’impartien aquí a Lleida els tres primers cursos i després s’havia d’acabar l'especialització a Barcelona. Jo vaig  ser de la tercera promoció.

Més endavant, l’any 1995, vaig tornar a la Facultat, però ja com a professor del grau de Geografia, que aleshores ja es diferenciava del grau d’Història.

-Com era l’ambient a la Facultat en els seus inicis?

Als primers anys tot s’havia de fer de nou. Els professors eren acabats d’arribar, molt joves i amb poca experiència. A més a més, els estudiants també vivíem en un context molt diferent. Era el moment del franquisme i per tant hi havia una efervescència sociopolítica molt gran.

Ara tot és molt diferent. Per exemple, respecte al professorat, actualment hi ha molts nivells: catedràtic, titular, agregat, associat… I tot està molt més assentat, hi ha assignatures optatives, més especialitats...

- Hi ha cap esdeveniment clau que recordis especialment, ja sigui com a alumne o com a professor?

Els anys en què la Facultat es va consolidar jo no hi vaig ser, així que vaig passar de ser estudiant en una facultat en construcció a ser professor en una facultat i uns estudis completament assentats.  La meva experiència com a alumne i professor són diferents. Quan era alumne, com que els professors eren joves que tot just començaven a exercir, la connexió entre professor i alumne era molt  gran. També els professors, en general, eren persones crítiques amb el sistema, per tant hi havia moltes complicitats entre alumnes i professors. Passàvem més hores fent activitat  política i social que no fent activitat estrictament acadèmica.  Sempre fèiem activitats diverses. Recordo com amb Víctor Siurana, que va ser dels primers professors que vaig tenir, muntàvem uns happenings col·lectius de construcció d’art efímer. Sempre he pensat que Víctor Siurana va ser el primer i últim filòsof de la casa.

- Segons el teu punt de vista, quins reptes haurà d’afrontar la Facultat en els pròxims anys?

Això depèn de l’evolució del món en general. Personalment, no estic gaire d’acord amb l’especialització que s’ha donat als estudis. Els ensenyaments de Lletres haurien de ser uns aprenentatges importants sobre continguts generals que interessen a tothom, i a partir d’aquí especialitzar-se. És a dir, aprendre primer a reflexionar, a conèixer la filosofia, la història, l’evolució del pensament, saber redactar correctament, conèixer la literatura… això hauria de formar part d’un currículum bàsic de Lletres, aprofundint-hi més del que es fa ara.

Personalment, crec que les assignatures d’un any donen l’oportunitat de madurar molt més a la persona, sobretot si són assignatures de continguts forts i de profunditat. Quan jo estudiava, les assignatures eren d’un any i aquest termini permet una major maduració.  Trobo que aquest punt de deixar madurar les idees i coneixements de les assignatures a l’alumne s’ha perdut molt.