Ramon Morell ha estat professor del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida.

-Com van ser els teus inicis a la Facultat de Lletres?

L'any 1975 vaig començar a impartir classes al grau de Geografia i Història a l'edifici del Roser. Quan vaig firmar el contracte, l'any 1974, com que Franco encara era viu, ens van fer jurar els Principios del Movimiento.

Abans d'entrar com a professor treballava a la Cambra de Comerç com a economista. Un dia, el professor Manel Lladonosa em va convidar a fer una xerrada d'economia i vaig acceptar. Al cap d'un temps em va tornar a trucar dient-me que als alumnes els havia agradat molt la xerrada i que demanaria permís a la Universitat de Barcelona perquè es pogués impartir una optativa d'Economia Política aquí a Lleida. De fet, Economia Política és l'assignatura que he impartit sempre durant tots els anys que he estat en actiu, però també n'hi vaig fer d'altres com Geografia Econòmica, Planificació Urbana... en funció de les necessitats i els crèdits del grau.

-Com era l’ambient de l’època?

Recordo que l’ambient d’aquella època era molt maco. La gent posava totes les ganes perquè els estudis universitaris a Lleida tiressin endavant. Només puc parlar bé d’aquella època.  En aquells anys hi havia molts alumnes, sobretot gent de Magisteri que no havia pogut estudiar en el seu moment i volia tenir la llicenciatura. Sempre dic que la universitat per a mi era com el psiquiatre. Sortia de l’Administració amb el cap emboirat i cansat, però era arribar aquí i se’m treien tots els mals.

-Recordes algun esdeveniment clau d’aquells primers anys?

Hi ha hagut moments durs, però aquests han estat més recentment. Al començament quan hi havia l’Estudi General, el  més complicat va ser aconseguir que fóssim una universitat.

Pel que fa a la seu, em va saber greu que la universitat marxés del Roser. Va estar molt bé que es vingués al Rectorat i que es creés el Campus de Cappont, però algun ensenyament o grau s'hi hagués pogut  quedar. Penso que podria haver estat una eina molt important per al Centre Històric.

-Com ha canviat l’educació universitària durant els últims anys?

L’educació d’ara no té res a veure amb la d’abans. Sota el meu punt de vista, els acords de Bolonya no van ser encertats.  En síntesi, aquests acords van fer la llei dels grans números: si Europa té 747 milions d'habitants, avui en dia amb els avenços tecnològics no hi ha tanta necessitat d’estudiants universitaris. Per tant, el pla de Bolonya el que fa és retallar les llicenciatures, plantejant una graduació en 4 anys i sense ser tan completa com abans. Ara la gent que vulgui formar-se més ha de pagar per un màster.

Per tant, Bolonya va en contra de la gratuïtat de l’ensenyament. A la llarga, les universitats grans suposo que s’especialitzaran i posaran grans esforços en els màsters. També crec que aquí s'hagués hagut de fer com es va fer al País Basc i a l’Aragó: crear una única universitat, Universitat de Catalunya, i llavors posar les especialitats on sigui més adient en el territori. Perquè, al cap i a la fi, la gran majoria de les universitats perifèriques al final es van crear per descongestionar Barcelona i no tant per descentralitzar. I ara hi ha una gran quantitat d’universitats a Catalunya que si tenim en compte la ràtio, sobren.

-Quins reptes haurà d’afrontar la Facultat de Lletres en el futur?

Primer s'hauria de cobrir un buit molt important i és que tenim una Facultat de Lletres i no tenim classes de Filosofia, aquesta qüestió s'hauria de resoldre. Segon, la falta de transversalitat en els estudis. Per exemple, des de fa poc existeix una doble titulació en Geografia i Turisme i està molt bé que s'ofereixin aquests tipus d’estudis  pluridisiciplinars.

Un altre problema que s’hauria de solucionar és la precarietat econòmica de la universitat. És un tema candent que no hi ha manera de revertir. I, com he dit abans, crec que Bolonya porta a les universitats petites a dedicar-se als graus, ja que les grans, segons el meu parer, a la llarga se centraran exclusivament en els màsters.