Paco Hernández és cap del Negociat Academicodocent de la Facultat de Lletres.

- Com i quan van ser els teus inicis a la Facultat de Lletres?

El meu primer contacte amb la Facultat de Lletres va ser el maig de 2008 quan vaig adquirir la condició de funcionari administratiu a la UdL i vaig obtenir plaça a la Secretaria acadèmica del centre. Tot i venir d'una secretaria diferent, Doctorat, la rebuda per part dels altres administratius i el professorat del centre va ser molt afable i aviat ens vam sentir ben acollits a la Facultat.

- Com era l’ambient de l’època?

L'ambient no ha canviat gens. La Facultat de Lletres ha estat i continua sent un centre amb molta vida, i tot i que els alumnes sí que venen i van, el ritme, el dia a dia i fins i tot alguns problemes són els mateixos que ara fa tretze anys.

- Hi ha alguns esdeveniments que recordis com a significatius durant aquests anys?

En primer lloc mai deixem de recordar companys i companyes, d'administració i professorat que ja no hi són. Recordo l'adequació del centre als alumnes del Grau en Comunicació i Periodisme Audiovisual, com es van canviar i transformar aules senceres en aules d'informàtica, platós i llocs per editar i produir digitalment. Semblava una facultat diferent en aquest aspecte.

- Segons el teu parer, com ha canviat l’administració universitària al llarg del temps?

Per una banda s'han agilitzat i reduït molt els tràmits, sobretot amb el tema electrònic. D'aquesta manera els alumnes poden tindre de manera més ràpida resposta a allò que demanen, tot i que per als administratius i professorat això ha suposat un increment de treball desproporcionat. En l’era de les telecomunicacions, la informació i la tramitació ha de ser ràpida, àgil i directa i l'administració universitària cada cop sembla més encaminada a aquest objectiu.