Iolanda Tortajada, actual professora de la Universitat Rovira i Virgili, va formar part de la Universitat de Lleida del 2003 al 2007, ajudant a posar en marxa els estudis en Comunicació Audiovisual.

- Com van ser els teus inicis a la Facultat de Lletres?

Vaig ser molt afortunada perquè ja des d’abans de començar com a professora, vaig participar en la planificació estratègica per posar en marxa  els ensenyaments de Comunicació Audiovisual. En aquest cas, junt amb dues persones més, vam fer tot un estudi per valorar les febleses, les fortaleses, les oportunitats i els riscos de la nova titulació. Va ser una feina molt bonica perquè ens va donar l'oportunitat de dialogar amb l'equip de Deganat d'aquell moment i també amb altres entitats de la Universitat.

- Com era l'ambient en aquella època?

Vaig trobar un ambient molt bonic, ple d'il·lusió per posar en marxa la titulació de Comunicació Audiovisual, amb  gent molt treballadora i predisposada. La posada en marxa dels estudis va ser una de les experiències més boniques que he tingut en la meva vida perquè la primera promoció del que aleshores era un segon cicle, era gent molt motivada. Sempre explico la següent anècdota, que crec que és molt il·lustrativa. Un dia estava fent classe, diria que fins i tot era un divendres a la tarda, i de sobte va marxar la llum i ens vam quedar a les fosques. Vaig sortir de classe un moment per si trobava algú a Consergeria que pogués solucionar el problema, però com que no es veia res vaig tornar de seguida i vaig dir als alumnes que podien marxar a casa. Però tots van dir que no, que els interessava molt el que estava explicant i que volien seguir. Així doncs, ens vam quedar una llarga estona a les fosques fent classe fins que va tornar la llum.

- Com va ser la constitució des estudis de Comunicació Audiovisual?

En aquell moment hi havia l’opció d’impartir el segon cicle i semblava una manera molt natural de donar cabuda a totes aquelles persones que venien d'altres titulacions, però que volien completar els seus estudis fent Comunicació Audiovisual. Alhora, també era com una llavor perquè després és pogués convertir en un grau.   

Recordo amb gran estima la posada en marxa de la Setmana de la Comunicació, que encara avui en dia es continua fent. En el seu moment va ser una activitat nova fantàstica, ja que va permetre donar visibilitat als estudis a la ciutat de Lleida.

- Quins reptes creus que tenen per endavant les titulacions de comunicació?

Per la meva experiència a Lleida i ara amb la meva experiència a Tarragona, crec que les titulacions de comunicació tenen molta demanda, hi ha gran interès per cursar-les. Però estem en un camp en revolució constant, pel seu vessant tecnològic i pel que fa a l'evolució de dispositius; i també en el vessant social amb fenòmens com les fake news.

Crec que des de les titulacions és important no deixar perdre tres elements importants, com són el criteri, la creativitat i la capacitat tecnològica, per tal d'afrontar aquestes revolucions tan típiques del nostre àmbit.