Jaume Barrull ha estat professor d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida.

 - Com van ser els teus inicis a la Facultat de Lletres?

Quan jo havia de començar els estudis universitaris, encara no hi havia aquest tipus d’estudis aquí a Lleida; va ser just un any abans que comencessin els estudis de Dret. Així que vaig anar a estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona. Quan vaig acabar, em vaig quedar de professor ajudant i després vaig passar a treballar en un arxiu de documentació de la clandestinitat i de l’exili.

L’any 1988 va ser quan vaig tenir l’oportunitat de venir aquí a Lleida. Les primeres assignatures que vaig impartir al grau d’Història van ser Metodologia de les Ciències Socials, Història Econòmica i Empresarial. Més endavant ja vaig començar a fer assignatures més d’història.

- Com era l’ambient de l’època?

Hi havia un ambient molt participatiu per part dels estudiants. A més, com que l’espai era petit i comptàvem amb diverses llicenciatures en el mateix edifici, hi havia molta vitalitat. En aquest edifici vam arribar a ser el que ara són tres facultats: Lletres, Informàtica i Dret.

- Recordes algun esdeveniment significatiu d’aquests anys?

L'esdeveniment que va marcar un període va ser un primer intent de reduir els estudis de Lletres a Lleida. Va haver-hi una reacció bastant forta per part de la Facultat amb diverses manifestacions a les quals s’hi va afegir gent de diversos àmbits.

En aquella època, tot i que érem una universitat petita, també hi havia gran suport de l'Ajuntament a l’hora d’organitzar congressos i trobades.

- Com ha canviat l’educació universitària durant els últims anys?

El canvi tecnològic ha estat molt gran. Jo no vaig tenir ordinadors fins a l'últim període que vaig ser a la universitat. Recordo que quan van  venir a posar-nos-en un al despatx, no sabíem què fer-ne. Ens ho van haver d'explicar tot, ja que la majoria no sabíem com funcionaven.

L'estudiant ara pot obtenir informació a través de molts mitjans, tot i que això no vol dir que sempre s’aprofiti bé. Fa vint o trenta anys, si un alumne no anava a la biblioteca, volia dir que no estudiava. En canvi ara, amb l’aparició de les tecnologies,  pot no ser necessari trepitjar les biblioteques.

Una altre aspecte que ha canviat molt són les perspectives laborals. Abans eren molt més obertes, en canvi ara són molt més dures i això es nota a les aules.

- Quins reptes creus que haurà d’afrontar la Facultat de Lletres en el futur?

Hi ha una crisi de les Humanitats en general. Les Lletres no tenen un referent exterior molt clar. La gent de dret, d'informàtica, d'economia... té  un mercat laboral que els exigeix uns coneixements determinats. En canvi, el camp de les Lletres està dividit en dos: els que van al món de l'ensenyament que més o menys saben el que caldrà fer, i després, tot un altre àmbit que va des de treballar en un diari o de tècnic en un museu, de guia turístic... que és molt indefinit. Tot això crea una situació una mica anòmala pel que fa a la demanda social sobre aquests estudis universitaris.